Letras: Quimi Portet. Persones Estranyes. Montserrat.

:
Montserrat, Montserrat, enfilem-nos al teulat
i provem si el vi de l?any ha sortit bo.
Anem a l?envelat i ballem el fanalet,
demanem als musics la nostra canco.
A parir panteres les llicons.
Les ruines de Grecia i en Plato,
i tots els filosofs i els prohoms.
A parir panteres el Nadal,
els besties resultats del futbol
i la rabiosa actualitat.
Tristes nits
d?un pais trist
on ningu riu i mai no hi plou.
T?enyoro tant
que si pogues
m?enviara per correu.
Montserrat, Montserrat, enfilem-nos al teulat
i provem si el vi de l?any ha sortit bo.
Anem a l?envelat i ballem el fanalet,
demanem als musics la nostra canco.
Passen els dies i les setmanes,
passen els mesos i passen els anys.
Tot el que passa s?acaba un dia,
i el que s?acaba torna a passar.
Professor, professor, torni a explicar tot aixo
que la Montserrat i jo no l?hem sentit.
Es el meu ratoli, la bota on guardo el vi,
l?airet que ve del mar a l?estiu.
Montserrat, Montserrat, saps que sempre t?he estimat,
jo he estat sempre l?avio i tu pilot.
Montserrat, Montserrat, saps que mai no t?he trait,
ni a les religions que tu has seguit.
I la nit de Sant Joan ens banyarem en xampany,
com fan els artistes que admirem.


(Gracias a Bibi por esta letra)